|
Com s'ha d'escorxar un
trofeu de caça?
Generalment,
l'escorxat d'un trofeu de caça es realitza sempre massa depressa. Això no
té importància si el que es pretén és solament l’aprofitament de la
carn o de les banyes. Si el propietari del trofeu desitja l’aprofitament
de la pell o el cap per dissecar-lo, cal prendre’s una mica més de temps.
Donat que és un percentatge força petit els trofeus que arriben ben
escorxats al taller del taxidermista, em permeto donar-vos unes directrius bàsiques
que cal tenir en compte.
Qui vulgui
conservar la pell, l'escorxat es farà d'acord amb la figura 1,
intentant sempre no foradar la pell.
Si el que es desitja és dissecar el
cap d'un trofeu de caça major, la pell que es precisa serà la que
s'assenyala a la figura 2, tallant la pell en rodó per darrera de
les potes davanteres. S'ha de tenir en compte que els trofeus no s'obriran
mai per sota del coll més enllà de la creu de les potes davanteres, per la
qual cosa serà preferible penjar a l'animal de les potes posteriors per
procedir a l'escorxat i poder extreure la carn del coll. Als trofeus amb
banyes es podrà fer una incisió pel dors del coll de l'animal.
Haig de subratllar que és una
errada molt comuna obrir els trofeus per sota del coll, o deixar els trofeus
curts de pell. Sempre val més que sobri pell.
En el cas de voler naturalitzar un
trofeu sencer, séscorxarà com si fós per pell, però tenint en
compte que el coll s'obrirà per sobre (per la part superior del coll)
o no s'obrirà, depenent de si l'animal té banyes o no les té.
Per acabar amb el tema de l'escorxat
de trofeus de caça major, faré esment a la preparació de cranis,
generalment d'animals amb banyes. En aquest cas la pell no importa,
però s'ha de vigilar de no malmenar la base del crani amb un cop de
destral. Sempre és preferible separar el crani de la primera vèrtebra
utilitzant el ganivet.
Un costum força estés entre els
senglaners i que s´hauria d'evitar, consisteix en banyar els ullals
en lleixiu, producte molt corrossiu i que malmet l'esmalt. Una altra
pràctica equivocada és la de trencar les barres per treure els ullals per
darrere, la qual cosa provoca, la majoria de vegades, el trencament dels
ullals. Els ullals d'un senglar de més de quatre o cinc anys surten sense
esforç després d'haver bullit bé. Tampoc no calen tenalles.
Els ocells i el mamífers
petits i mitjans (p. ex.: guineu) no caldrà ni escorxar-los, ni
eviscerar-los, i en tots els casos -també els trofeus grans- serà
suficient esperar que es refredin per portar-los al taller del vostre
taxidermista o, si no és possible de forma immediata, posar-los a la nevera
(màxim 2 dies) o al congelador (depenent de la mida, màxim 2 mesos), amb
les plomes o pèl ben posats i dins de bosses de plàstic per aconseguir que
mantinguin la humitat i no es ressequin. Els que també sigueu pescadors
podeu seguir igualment aquests consells per conservar els vostres trofeus de
pesca.
Les bosses de plàstic i els sacs
hermètics són un aliat a l'hora de conservar una peça al congelador,
però la seva utilització és molt arriscada a l'hora de transportar un
animal des del lloc de captura fins a casa vostra o fins el taller del
taxidermista. Un animal dins d'una bossa de plàstic lligada, a l'
interior d'un vehicle, és un clar candidat a que pateixi una ràpida
fermentació. Altres factors negatius són les mosques, la sang, el sol, les
temperatures altes, etc. Els símptomes de fermentació són: la mala olor;
el ventre de color verd; el pèl salta si s'estira; té cucs als orificis
nasals, ulls, orelles, boca, bec o ferides; etc...
A l'estiu, una peça de caça es pot
fer malbé en una hora, i a l'hivern, amb temperatures baixes, la mateixa
peça pot aguantar dos dies sense nevera. Però no us confieu.
Recordeu-vos d'aquests consells i
utilitzeu el congelador. En cas de dubte, consulteu el vostre taxidermista.
© Salvador Pérez Moreno, artesà taxidermista
|
